Societat Excursionista de La Safor

Si fem l'exercici de tancar els ulls i triar un objecte que represente el segle XX, l'elecció serà difícil, perquè en trobarem un grapat, d'objectes emblemàtics. La càmera fotogràfica, l'ordinador, el telèfon, l'Apollo 12... Alguns d'aquests invents són del segle XIX, i altres semblen del XXI. Però si parlem de mobilitat, d'autonomia i de córrer món -que és d'això que volem parlar-, el segle XX és el segle de l'automòbil, com el XIX és el del ferrocarril. Símbol d'estatus, de llibertat i de progrés econòmic, tots els països han lluitat per popularitzar l'automòbil, el cotxe, el carro, la bagnole, la macchina... Els llargs anys de la posguerra europea, anys de reconstrucció, racionament, estraperlo i tabac de caldo de gallina, la vida va canviar radicalment amb la popularització de l'automòbil de masses: cotxes econòmics, utilitaris i mínims, fets per arribar a tota la població i a tots els indrets. El somni de milions de famílies europees...

  Devia ser cap a finals de l'estiu de 1793, quan el benvolgut, curiós i il·lustrat botànic Cavanilles va visitar la Safor en el transcurs de la seua tercera i darrera expedició per terres valencianes. Els seus treballs, així com els realitzats anteriorment per cronistes com ara Gaspar Escolano o naturalistes com William Bowles, ens han deixat un llegat únic per conéixer --de vegades només amb matisos, de vegades amb informació acurada sobre la geologia, la botànica i l'agricultura-- com eren les terres que habitem i, conseqüentment, els grans canvis que han experimentat fins hui. El lector o lectora de les Observaciones se sorprendrà quan, en arribar Cavanilles al litoral gandià, descriu gràficament una menuda devesa, una estreta i llarga línia d'arena, una restinga entre el mar i la marjal. Terra destinada a la pastura, i representada amb una pineda vora mar. Cap a l'interior, una marjal, amb tot de bassetes o ullals d'aigua dolça, connectats amb séquies per on d...

El nostre company Xavier Cervera va publicar aquest article al diari Levante - EMV el 24 de setembre de 2024 Volem ser per caminar, i caminar per poder ser És un fet constatat i innegable que els avenços socials, que tantes lluites costen d’assolir,  són d’una solidesa relativa –per molt que ens entestem en pensar d’una manera il·lusòria i pueril que són conquestes sempiternes–. Que allò que tant costà de guanyar, es pot dissoldre en un espai de temps relativament curt. La generació del 68, el Seixantisme i els fantàstics setanta, ho té molt clar, perquè ho ha viscut en primera persona. Mireu com la revifalla de la ultradreta i les seues convulsions reaccionàries involucionistes posen en qüestió la violència de gènere, o com el discurs de l’ecologia ha perdut força en les noves generacions. Malgrat tot, la meua fe en l’ésser humà és ferma, de caràcter punsetià, i crec en la bona  gent que treballa incansable pel progrés social. Seria injust const...

Membres, amics i simpatitzants de la SES El nostre company Xavier Cervera va publicar aquest article al diari Levante - EMV el 28 de febrer de 2024 Assumiràs la veu d’un poble “Llegiu, camineu, coneixeu el país, estimeu-lo. Coneixereu un territori molt més ric i divers del que pugueu imaginar. Unes muntanyes plenes de vida i d’històries.” Amb aquestes senzilles paraules, que donen la benvinguda al lector en la introducció del nostre darrer llibre, ben bé podríem resumir tot allò de que va el muntanyisme, aquest vell anhel de trescar el territori. Llegir, caminar, conéixer, estimar. Els cims més alts, les valls més feréstegues, les formacions geològiques més imponents. La Terra n’està plena, d’indrets impressionants. La història del muntanyisme al nostre país, però, dibuixa un itinerari sovint diferent al recorregut per altres països europeus. Així i tot, l’inici, la seua naixença, comparteix trets comuns, i es troba, d’alguna manera, emmarcada en els temps llunyans de la Il·lustració, ...