Sobre el projecte de regeneració de la platja de l'Auir de Gandia

 

Devia ser cap a finals de l'estiu de 1793, quan el benvolgut, curiós i il·lustrat botànic Cavanilles va visitar la Safor en el transcurs de la seua tercera i darrera expedició per terres valencianes. Els seus treballs, així com els realitzats anteriorment per cronistes com ara Gaspar Escolano o naturalistes com William Bowles, ens han deixat un llegat únic per conéixer --de vegades només amb matisos, de vegades amb informació acurada sobre la geologia, la botànica i l'agricultura-- com eren les terres que habitem i, conseqüentment, els grans canvis que han experimentat fins hui.

El lector o lectora de les Observaciones se sorprendrà quan, en arribar Cavanilles al litoral gandià, descriu gràficament una menuda devesa, una estreta i llarga línia d'arena, una restinga entre el mar i la marjal. Terra destinada a la pastura, i representada amb una pineda vora mar. Cap a l'interior, una marjal, amb tot de bassetes o ullals d'aigua dolça, connectats amb séquies per on desguassa l'aigua i que el fan, fins a cert punt, navegable. Seria per aquest motiu que el 1666, la duquessa de Gandia Maria Ponce de León, vídua del novè duc Francesc de Borja, va organitzar un passeig en barca per aquestes aigües dolces per a la infanta Margarida d'Àustria, que arribava a Gandia en un llarg viatge des de Madrid a Viena, per celebrar un matrimoni pactat que la faria emperadriu del Sacre Imperi. Aquest esdeveniment, a més de fer palesa la importància del ducat de Gandia en aquell moment, també posa de manifest el valor paisatgístic que ja tenia la marjal i els seus ullals.

Però la percepció dels valors d'aquest espai natural ha anat canviant al llarg del temps, així com ho fa el vent, i arribà el moment en què les zones humides foren considerades insalubres i improductives. Una visió reduccionista que concep el territori únicament com un mitjà per a l'obtenció de benefici econòmic. Aquesta trajectòria de dècades arribà al zènit en els 60 i 70, quan el règim franquista subhastà, en diferents fases i per un preu irrisori, uns terrenys que històricament eren de domini públic. La compra dels terrenys comportà immediatament unes transformaciones agrícoles per a la seua dessecació, que causaren greus problemes en els fluxos naturals de l'aigua i en els seus ecosistemes. Prompte però, es veuria clarament que el "Plan Especial de la Dehesa de Borja", iniciativa de l'empresa Rústicas, S.A. de l'any 1972, projectav deixar-se de melons, pebreres i arrossos, i transformar aquests cultius en una gran collita d'apartaments, al voltant d'uns 10.000. La proposta no fou aprovada per l'Ajuntament de Gandia: desconeixem els motius, perquè desestimar una proposta així era una cosa absolutament improbable en aquells temps.

L'aparició, finalment, en la dècada dels 70, de les primeres organitzacions de caràcter ecologista o conservacionista en la Safor, va jugar un paper clau en el canvi de paradigma que ha aconseguit que, molt lentament, la importància intrínseca del medi natural deixe empremta en l'escala de valors col·lectiva. Queda ja molt llunyà aquell juny de 1986, dos dies després de la nit de Sant Joan, quan els membres del Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor (GEMAS) registraven una queixa a l'Ajuntament de Gandia --que no era la primera, ni molt menys-- després d'observar que els operaris que netejaven l'arena de la platja de l'Auir abocaven les deixalles recollides de la festa a l'interior de la zona dunar colindant. O la proposta, en el debat per al primer PGOU de Gandia, d'instal·lar un abocador al costat de l'Alqueria del Duc --on ara es vol construir un càmping de luxe en un ecoresort (sic)--.

Ara, aquests fets greus, amb el tamís del temps queden com difuminats i un tant innocents --eren els signes del temps, encara--. Ja no és així d'innocent, en canvi, el tropell d'agressions a l'Auir dels primers anys de segle, començant pel 2006 --contra el signe d'un temps que ja havia canviat--, quan les Corts Valencianes voten en contra de la proposta per declarar l'Auir Paratge Natural Protegit; o l'agost del 2011, amb 5 incendis intencionats durant un episodi d'alerta màxima. Fou també per aquells tristos anys que el mateix ajuntament proposà la construcció d'un camp de golf que havia d'ocupar 150.000 metres quadrats de terrenys de sòl no urbanitzable i protegit --uns terrenys inclosos dins una zona humida declarada actualmentc com a ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus) i LIC (Lloc d'Interés Comunitari). Ja ho va dir l'alcalde d'aquella legislatura: "la playa del Auir será para el mejor postor". Davant d'aquelles agressions continuades i planificades, la societat civil va voler plantar cara i organitzar-se en plataformes, ja siga amb la recollida de més de 15.000 signatures per aconseguir la declaració de l'Auir com a Espai Natural Protegit, el 2012, o amb una manifestació a la platja de Gandia que congregà més de 2.000 persones.

Deu anys després d'aquella manifestació, ens arriba la notícia d'un projecte de regeneració del sistema dunar, que pretén recuperar el sistema natural de la zona, apostant per la seua renaturalització i per la protecció de la biodiversitat, i amb la construcció d'un corredor ciclopeatonal arbrat i zones d'ús públic sostenible i accessible. Tot això, amb més de 6,7 milions d'euros aportats pel ministeri. A priori, és una gran notícia. I ho és, perquè la marjal de Gandia i la platja de l'Auir conformen una reserva de fauna i flora amb un importantíssim valor ecològic i botànic, on es desenvolupen plantes endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria tant d'aus migratòries com de nidificants. La marjal és un lloc que cal conservar pel seu valor científic, pedagògic, cultural, recreatiu i paisatgístic, a banda de ser un important punt de descàrrega dels aqüífers i un imprescindible regulador de la qualitat de les aigües, absorbint i fixant substàncies contaminants.

La proposta de regeneració de l'ecosistema de l'Auir és una bona notícia, i creiem que va ben encaminada quan posa l'èmfasi en el valor natural i social del paratge. Alguns apartats del projecte, però, no els acabem d'entendre bé, com la proposta de col·locar una passarel·la de fusta pel bell mig del cordó dunar actual; o la ubicació de les zones de descans dins de les dunes, quan poden ubicar-se en punts d'intersecció entre la via litoral i els accessos transversals; o, finalment, en allò que fa referència a la creació d'illes al centre de les mallades, quan un canvi en la seua morfologia pot fomentar la nidificació d'espècies d'ocells d'interés per a la conservació.

Al col·lectiu A un tir de pedra, del qual forme part, i a la Societat Excursionista de La Safor, a la qual represente, i que compta amb la defensa i protecció del medi natural com un dels seus valors principals, ens alegra la notícia d'un projecte de recuperació com el que plantegen les diferents administracions. En un moment d'estiu en el qual els boscos de mitja península cremen sota la voracitat de les flames --uns mesos que ací en la Safor vivim castigats amb una plantilla de bombers sota mínims i amb mitjans insuficients--, és una satisfacció compartida amb moltíssima gent veure que es fa aquest gran pas per a la salvaguarda de l'Auir per a les generacions venideres.

Dos segles després de Cavanilles, no ha sigut l'aristocràcia, ni la monarquia, ni les elits, qui ha eixit a lluitar per la protecció d'aquest preciós llegat natural. La mobilització popular, el treball de les entitats conservacionistes, les plataformes unitàries, la tasca magnífica i incansable dels moderns il·lustrats, que han estudiat i difós les excel·lències d'aquest paratge natural... totes aquestes persones han sigut la palanca que ha aconseguit moure les diferents administraciones en el sentit de la conservació d'aquest espai, aquella antiga devesa que ens va pintar Cavanilles.

        Perquè a la platja hi arribi l'amor,

        hem de tenir una miqueta de calma,

        i una gavina pel cel adormit,

        una gavina i un aigua ben blava.

                    Josep Maria de Sagarra, Cançó de rem i de vela, N. XII

Xavier Cervera i Jubany 

Col·lectiu A un tir de pedra

President de la Societat Excursionista de la Safor

[Article publicat al diari Levante - EMV, 28 d'agost de 2025]