Societat Excursionista de La Safor

  Quan des de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gandia se'ns va proposar d'organitzar una activitat informativa sobre el projecte de regeneració de l'Auir , vam copsar immediatament que era una oportunitat magnífica per obrir el debat als socis i sòcies de la Societat Excursionista, així com a la ciutadania en general. I vam creure, però, que la millor manera d'abordar un tema tan complex i tan antic, era amb la participació d'experts en la matèria. Així doncs, a la proposta d' Alícia Izquierdo , regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gandia, vam decidir afegir la invitació a participar a Jesús Villaplana , biòleg i fotògraf naturalista, conegut divulgador mediambiental i membre del GEMAS (Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor). Jesús Villaplana és, sobretot, un lluitador incansable amb una trajectòria llarguíssima per la defensa del medi ambient en la nostra comarca.  També vam pensar de seguida en Pau Lucio , ambientòleg i or...

  Devia ser cap a finals de l'estiu de 1793, quan el benvolgut, curiós i il·lustrat botànic Cavanilles va visitar la Safor en el transcurs de la seua tercera i darrera expedició per terres valencianes. Els seus treballs, així com els realitzats anteriorment per cronistes com ara Gaspar Escolano o naturalistes com William Bowles, ens han deixat un llegat únic per conéixer --de vegades només amb matisos, de vegades amb informació acurada sobre la geologia, la botànica i l'agricultura-- com eren les terres que habitem i, conseqüentment, els grans canvis que han experimentat fins hui. El lector o lectora de les Observaciones se sorprendrà quan, en arribar Cavanilles al litoral gandià, descriu gràficament una menuda devesa, una estreta i llarga línia d'arena, una restinga entre el mar i la marjal. Terra destinada a la pastura, i representada amb una pineda vora mar. Cap a l'interior, una marjal, amb tot de bassetes o ullals d'aigua dolça, connectats amb séquies per on d...

El nostre company Xavier Cervera va publicar aquest article al diari Levante - EMV el 24 de setembre de 2024 Volem ser per caminar, i caminar per poder ser És un fet constatat i innegable que els avenços socials, que tantes lluites costen d’assolir,  són d’una solidesa relativa –per molt que ens entestem en pensar d’una manera il·lusòria i pueril que són conquestes sempiternes–. Que allò que tant costà de guanyar, es pot dissoldre en un espai de temps relativament curt. La generació del 68, el Seixantisme i els fantàstics setanta, ho té molt clar, perquè ho ha viscut en primera persona. Mireu com la revifalla de la ultradreta i les seues convulsions reaccionàries involucionistes posen en qüestió la violència de gènere, o com el discurs de l’ecologia ha perdut força en les noves generacions. Malgrat tot, la meua fe en l’ésser humà és ferma, de caràcter punsetià, i crec en la bona  gent que treballa incansable pel progrés social. Seria injust const...