Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Història del muntanyisme

Cent anys de l’expedició de Mallory i Irvine a l’Everest

Imatge
La troballa d’una vella bota de muntanya podria aportar llum a un dels majors misteris  irresolts en la història de l’alpinisme. Vist així, hom diria que no té res d’especial, tret  d’unes inicials brodades: A. C. Irvine . L'equip de l'expedició del 1921 Fotografia de Jimmy Chin per a National Geographic I és que el passat mes de setembre, un equip de  National Geographic encapçalat pel fotògraf Jimmy Chin , ha fet un feliç descobriment  en la glacera central de Rongbuk, sota la cara nord de l’Everest: una bota i un calcetí,  que els experts consideren, amb quasi total seguretat, que pertanyien a Andrew Comyn  Irvine, desaparegut tot just fa cent anys a tocar del cim, juntament amb l’alpinista  George Mallory.  Però en realitat, tota aquesta història va començar molt abans.  I és que el 1802, la Companyia de les Índies Orientals i el govern britànic van impulsar  un ambiciós pla: el Gran Projecte de Topografia Trigonomètrica , amb l’obj...

Volem ser per caminar, i caminar per poder ser

Imatge
El nostre company Xavier Cervera va publicar aquest article al diari Levante - EMV el 24 de setembre de 2024 Volem ser per caminar, i caminar per poder ser És un fet constatat i innegable que els avenços socials, que tantes lluites costen d’assolir,  són d’una solidesa relativa –per molt que ens entestem en pensar d’una manera il·lusòria i pueril que són conquestes sempiternes–. Que allò que tant costà de guanyar, es pot dissoldre en un espai de temps relativament curt. La generació del 68, el Seixantisme i els fantàstics setanta, ho té molt clar, perquè ho ha viscut en primera persona. Mireu com la revifalla de la ultradreta i les seues convulsions reaccionàries involucionistes posen en qüestió la violència de gènere, o com el discurs de l’ecologia ha perdut força en les noves generacions. Malgrat tot, la meua fe en l’ésser humà és ferma, de caràcter punsetià, i crec en la bona  gent que treballa incansable pel progrés social. Seria injust const...

L'Aneto: història d'una conquesta

Imatge
Entre les altes serralades que conformen la frontera natural dels Pirineus, l'Aneto, coronat de neu perpètua, s'alça com el gegant més imponent, la cimera més noble i majestuosa. La seua presència domina el paisatge, oferint una vista espectacular des de qualsevol punt del seu contorn. La seua alçada vertiginosa, de 3.404 metres que graten els cels, el converteixen en un monarca entre les muntanyes, un far visible des de la llunyania que inspira respecte i admiració. L'Aneto no és només una muntanya, és un símbol de la grandària i la bellesa indòmita de la natura pirinenca. Un monarca de pedra i gel que posa a prova a tots aquells que s'atreveixen a conquerir-lo. L'Aneto és un gegant, un monarca, un símbol. Però també és un mestre, una font d'inspiració i un recordatori de la nostra connexió amb la natura. Un lloc que cal visitar, respectar i admirar per sempre. "Entre els gegants pirinencs que guaiten, dins la nit, com espectres a l'aguait, s'alça ...