Entrades

46è Aplec Excursionista dels Països Catalans: del 31 d’octubre al 3 de novembre a Puigcerdà

Imatge
Enguany l'organització de l'Aplec Excursionista dels Països Catalans recau en el Club Excursionista Cerdanya i la FEEC. L'acte, com és habitual, reunirà gent apassionada de la muntanya d'arreu del país. Obrirà el programa un acte de benvinguda a Puigcerda (Cerdanya) dijous 31 d'octubre, amb una exposició de cartells dels diferents aplecs que s'han vingut realitzant des de 1977, quan es va realitzar el primer aplec, j ustament a Fredes, al Baix Maestrat, al Tossal dels Tres Reis. Des d'aleshores, s'ha vingut celebrant interrompudament, cada any en una població diferent, i han sigut nombroses les edicions que s'han organitzat en poblacions valencianes, sempre amb gran afluència de públic: 1978: Fort de Bèrnia (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) 1983: Les planes del Montgó (Xàbia, Marina Alta) 1987: Font de la Mariola (Cocentaina, El Comtat) 1991: Preventori (Alcoi, L'Alcoià) 1994: Cocentaina (El Comtat) 1998: Vilafranca (Els Ports) 2003: La Val

La Penya Telera, al Pirineu aragonès

Imatge
Un cartell de fusta envellida, amb la inscripció mig esborrada d’«Ibon de Piedrafita» retallada per les inclemències, s’encén amb una claror daurada quan el sol, somnolent i precís, s’eleva lentament rere les crestes. L’aire, prim i tallant, es cola per la pell amb la fermesa d’un cop de puny suau, mentre els prats, impregnats de rosada, desprenen un baf subtil que es fon amb la flaire de resina de pi. Enllà el punt on la carretera s’acaba i una barrera decreta la fi de l’asfalt que puja des de Piedrafita de Jaca, un camí forestal s’endinsa, auster i persistent, entre arbres foscos. El pendent és moderat però decidit, i el camí, llaurat de menudes dreceres que serpentegen amb naturalitat entre la vegetació espessa, s’esmuny entre els boixos i els avets, amb alguna servera esgarriada que, amb el seu fruit rogenc, sembla desafiar la gravetat monòtona del verd boscà. Penya Telera De sobte, l'ibon apareix, dominant un replanell amagat, arraulit entre turons arrodonits; com una gemma oc

Volem ser per caminar, i caminar per poder ser

Imatge
El nostre company Xavier Cervera va publicar aquest article al diari Levante - EMV el 24 de setembre de 2024 Volem ser per caminar, i caminar per poder ser És un fet constatat i innegable que els avenços socials, que tantes lluites costen d’assolir,  són d’una solidesa relativa –per molt que ens entestem en pensar d’una manera il·lusòria i pueril que són conquestes sempiternes–. Que allò que tant costà de guanyar, es pot dissoldre en un espai de temps relativament curt. La generació del 68, el Seixantisme i els fantàstics setanta, ho té molt clar, perquè ho ha viscut en primera persona. Mireu com la revifalla de la ultradreta i les seues convulsions reaccionàries involucionistes posen en qüestió la violència de gènere, o com el discurs de l’ecologia ha perdut força en les noves generacions. Malgrat tot, la meua fe en l’ésser humà és ferma, de caràcter punsetià, i crec en la bona  gent que treballa incansable pel progrés social. Seria injust construir un discurs  pessimista i catastrof

La Societat Excursionista de La Safor, en Ràdio Gandia

Imatge
El nostre company Xavi Calabuig va participar ahir en el programa radiofònic Hoy por hoy , conduït per Daniel Ardid, per parlar de la gestió dels incendis forestals i la sequera que està castigant la flora i fauna del nostre territori. I també, com no, per parlar un poc de la Societat Excursionista de La Safor.  En el programa s'ha parlat de l'experiència viscuda per Lluís Ferrando, del Centre Excursionista de Tavernes, que en una visita recent al paratge de les Creus ha topat amb un grup de cabres assedegades per l'extrema sequera, que han begut de la seua mà, atesa la urgència de l'accés a l'aigua. Xavi Calabuig, membre fundador de la Societat Excursionista de La Safor i bomber de professió, ha volgut parlar de les conseqüències nefastes que l'abandonament de les formes tradicionals de gestió agrícola i ramadera del territori provoquen sobre les muntanyes, sumat a la manca d'una política clara i decidida, fan que els incendis siguen cada vegada de dimensio

La llegenda d'Anayet i Arafita

Imatge
El paisatge dels Pirineus és com un vell llibre obert, ple de pàgines antigues que parlen d'una història que sembla suspendre's en el temps. Les muntanyes s'alcen amb una dignitat majestuosa, com si foren les guardianes d'un passat llunyà. Enmig d'aquest paisatge, els volcans Anayet i Midi d'Ossau evoquen una època remota, quan la terra es retorçava sota la força irresistible dels cataclismes geològics. Contemplant les roques del pic d'Anayet, d'un gris i vermell profunds, sembla que es puga sentir la veu del vell comte Henry Russell, que veia en aquests cims un color de sang, un reflex de la violència ancestral que les havia modelat . Les formacions volcàniques d'Anayet i Midi d'Ossau, amb les seues capes de roca andesítica i basàltica, ens transporten a un temps perdut, quan el planeta estava cobert per deserts vermells durant el Pèrmic. La violència dels esclats volcànics de fa 270 milions d'anys va ser la resposta a l'encontre brutal

A Simat de la Valldigna, una agressió al patrimoni de l'excursionisme

Imatge
Simat de la Valldigna:  placa commemorativa del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans Signa també aquest text el Centre Excursionista Castell de Rebollet, de la Font d'En Carròs (La Safor). La Societat Excursionista de La Safor vol expressar la seua preocupació davant la retirada, sense cap explicació ni justificació, de la placa commemorativa del 33é Aplec Excursionista dels Països Catalans , celebrat l'any 2009 a les poblacions de Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna.  L'Aplec Excursionista dels Països Catalans celebra la cultura muntanyenca, així com el coneixement i l'estima del nostre territori, el nostre patrimoni natural, la nostra llengua i cultura comuna, això és, la nostra identitat. L’Aplec és una festa de germanor i entesa entre els diferents pobles que formem part d'aquesta cultura comuna. Des de 1977 Caldrà recordar que el primer Aplec Excursionista dels Països Catalans es va realitzar la primavera de 1977, justament a Fredes, al Ba

Una visita als escenaris de la Batalla de Llevant: la Ruta de Las Tetas i La Ràpita

Imatge
Vista de Las dos tetas  des de la pujada a la Ràpita,  amb el pic d'Espadà al fons El 16 de juny, alguns socis i amics pujàrem a la Plana per conéixer un dels espais més emblemàtics de la Batalla de Llevant de la nostra passada Guerra Civil: dues llomes bessones de cota 850 conegudes popularment com Las tetas , per formar en conjunt una figura semblant a uns pits femenins. Allà es van produir, entre juliol i agost de 1938, una sèrie de combats que es van saldar amb victòria republicana. Context històric En abril de 1938, l'exèrcit franquista va arribar a la mar per Vinaròs, partint en dos la zona lleial. La derrota quasi segura al camp de batalla que s'albirava no deixava cap més opció al govern republicà de Negrín que la resistència, tot esperant un canvi en el context internacional.  El pas següent de Franco va ser llançar una ofensiva cap a València, amb la finalitat de conquerir el gran centre industrial de Sagunt i després el cap i casal. Amb aquest objectiu, havien d&