Hi ha una certa poesia en la trobada entre la natura i la cultura humana, un encreuament de camins que a vegades es percep com a llunyà, però que en ocasions especials pren cos de manera vibrant. Això mateix s’ha viscut durant quatre jornades a la Tercera Fira de la Muntanya de la Safor. L’inici va ser, com totes les coses que paguen la pena, pausat però intens. La inauguració de la Tercera Mostra de Cinema del País Valencià, al Teatre Serrano de Gandia, va ser un homenatge als valents i als somiadors. Kyrgyzstan, de Jorge Saffie, ens va transportar a la Torre de Rússia i la via Perestroika Crack, on la tècnica, la tenacitat i el vertigen dibuixen un paisatge que sembla més enllà de l’abast humà. La projecció, carregada de silencis glaçats i tensions a flor de pell, va donar pas a una mostra íntima de Miguel Ángel Vidal, un recorregut pel seu llegat de vida entre muntanyes, on l’experiència personal es transformà en memòria col·lectiva. La segona jornada, en canvi, fou un mosaic d’acti...