La Safor: ascensió, dinar de Nadal i germanor excursionista

Hui ha estat el dia gran de la Societat Excursionista de la Safor: la tradicional ruta de Nadal que combina esmorzar, dinar i muntanya; un ritual anual que uneix natura, amistat, taula i café. Què hi pot haver més essencial que la natura com a escenari, el menjar com a pretext i els amics com a companyia? Tot plegat, una combinació exquisidament essencial i, alhora, profundament carregada de significat.

Evidentment, no podíem triar cap altre objectiu que el cim de la Safor. El nom de la Societat Excursionista ho dicta amb una senzillesa rotunda, gairebé natural. Perquè, al capdavall, què és un nom, sinó una proclamació de la nostra identitat? Mentre uns avançaven amb pas tranquil entre veritables cels de confitura, enlairant-se pels arrimalls i per les arestes més enlairades de la serra, altres trescaven per aquells camins, íntims i sagrats, cercant el repte del desnivell i el batec intens del cor.

Deixades enrere les ombres violetes del Benicadell, la jornada ha continuat a l’Orxa amb un esmorzar que ha combinat entrepans, olives i aquells cremadets que reanimen l’esperit, i s’ha allargat, enllà el Racó del Duc, fins el dinar de Nadal a Vilallonga, una festa amb l’ambient càlid i festiu que tan bé escau a aquestes dates.

No era només la fita del cim el que importava —encara que benvinguda siga la visita—, sinó la comunió amb la terra i amb els altres. Perquè aquells moments senzills —les rialles, els brindis improvisats, les converses a plena veu, els gestos còmplices, els records que prenen forma— són, en el fons, l’essència mateixa de la vida.

Un dia com aquest no queda gravat a la memòria com una gesta, sinó com una veritat fonamental: natura i germanor són la gran riquesa del món.