Societat Excursionista de La Safor

Vista de Las dos tetas  des de la pujada a la Ràpita,  amb el pic d'Espadà al fons El 16 de juny, alguns socis i amics pujàrem a la Plana per conéixer un dels espais més emblemàtics de la Batalla de Llevant de la nostra passada Guerra Civil: dues llomes bessones de cota 850 conegudes popularment com Las tetas , per formar en conjunt una figura semblant a uns pits femenins. Allà es van produir, entre juliol i agost de 1938, una sèrie de combats que es van saldar amb victòria republicana. Context històric En abril de 1938, l'exèrcit franquista va arribar a la mar per Vinaròs, partint en dos la zona lleial. La derrota quasi segura al camp de batalla que s'albirava no deixava cap més opció al govern republicà de Negrín que la resistència, tot esperant un canvi en el context internacional.  El pas següent de Franco va ser llançar una ofensiva cap a València, amb la finalitat de conquerir el gran centre industrial de Sagunt i després el cap i casal. Amb aquest objectiu, havien ...

  "No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. [ V. A. Estellés: Assumiràs la veu d'un poble, Llibre de meravelles, 1971 ] Fotografia de Santi Castellà ©. Tots els drets reservats. L’any 1968, amb motiu del centenari del naixement del lingüista Pompeu Fabra, des de les entitats excursionistes de Catalunya s'organitzà un acte commemoratiu i alhora reivindicatiu, que es va voler simbolitzar en l'encesa d'una flama en la seua tomba. Fabra, que va morir exiliat a Prada de Conflent, és considerat el "seny ordenador" que va aconseguir un acord unànime en quant a l'expressió de la llengua moderna. Aquesta flama simbolitza la voluntat d'un poble de conservar la seua llengua i els seus orígens. És un dels objectius de la Societat Excursionista de La Safor la protecció, conservació i difusió tant del patrimoni natural com del cultural, del qual la llengua n'és un element bàsic que vertebra les diferents expr...

Entre les altes serralades que conformen la frontera natural dels Pirineus, l'Aneto, coronat de neu perpètua, s'alça com el gegant més imponent, la cimera més noble i majestuosa. La seua presència domina el paisatge, oferint una vista espectacular des de qualsevol punt del seu contorn. La seua alçada vertiginosa, de 3.404 metres que graten els cels, el converteixen en un monarca entre les muntanyes, un far visible des de la llunyania que inspira respecte i admiració. L'Aneto no és només una muntanya, és un símbol de la grandària i la bellesa indòmita de la natura pirinenca. Un monarca de pedra i gel que posa a prova a tots aquells que s'atreveixen a conquerir-lo. L'Aneto és un gegant, un monarca, un símbol. Però també és un mestre, una font d'inspiració i un recordatori de la nostra connexió amb la natura. Un lloc que cal visitar, respectar i admirar per sempre. "Entre els gegants pirinencs que guaiten, dins la nit, com espectres a l'aguait, s'alça ...