Sobre el projecte de regeneració de la platja de l'Auir de Gandia
Devia ser cap a finals de l'estiu de 1793, quan el benvolgut, curiós i il·lustrat botànic Cavanilles va visitar la Safor en el transcurs de la seua tercera i darrera expedició per terres valencianes. Els seus treballs, així com els realitzats anteriorment per cronistes com ara Gaspar Escolano o naturalistes com William Bowles, ens han deixat un llegat únic per conéixer --de vegades només amb matisos, de vegades amb informació acurada sobre la geologia, la botànica i l'agricultura-- com eren les terres que habitem i, conseqüentment, els grans canvis que han experimentat fins hui. El lector o lectora de les Observaciones se sorprendrà quan, en arribar Cavanilles al litoral gandià, descriu gràficament una menuda devesa, una estreta i llarga línia d'arena, una restinga entre el mar i la marjal. Terra destinada a la pastura, i representada amb una pineda vora mar. Cap a l'interior, una marjal, amb tot de bassetes o ullals d'aigua dolça, connectats amb séquies per on d...