Societat Excursionista de La Safor

La Fira de Muntanya de la Safor , en la seua quarta edició, convoca el 4rt Concurs de Fotografia , amb el tema La muntanya, més a prop . Com participar-hi: 1. Segueix el compte oficial d'Instagram @firamuntanyalasafor . 2. Publica una fotografia original al teu perfil d'Instagram entre el 17 i el 24 de novembre de 2025. 3. A la descripció de la publicació, cal incloure les etiquetes #FiraMuntanyaSafor2025 i @firamuntanyasafor , i una breu descripció del lloc o moment fotografiat. 4. El perfil haurà d'estar en mode públic perquè tothom hi puga vore la imatge. 5. Hi haurà tres premis a les fotografies amb més " m'agrada ". 6. Les imatges guanyadores s'exposaran durant la IV Fira de Muntanya de la Safor 2025 , i es compartiran al perfil oficial @firamuntanyalasafor , amb menció de l'autor/a. 7. Les fotografies han de ser obra pròpia i no haver estat premiades en altres concursos. 8. En participar, els autors/es autoritzen la difusió i exposició de les i...

   La Societat Excursionista de la Safor, dins de les activitats de la IV Fira de Muntanya de la Safor - 2025, organitza la primera edició del Rally d'Escalada de la Falconera . El Rally d'Escalada de la Falconera és un esdeveniment esportiu no competitiu , on l'objectiu és gaudir de l'escalada en un entorn natural privilegiat, i compartir moments i experiències dins el marc de la Fira de Muntanya. La inscripció és gratuïta, però imprescindible Per participar-hi, és necessari comptar amb una assegurança esportiva (ja siga federativa, privada, etc.) Hora i lloc d'inici: diumenge, 30 de novembre, 8:00, pàrquing del Càmping L'Escalada (Marxuquera) Hora i lloc d'acabament: 12:30, al lloc d'inici En acabar la matinal d'escalada se sortejaran regals entre els i les participants, al mateix càmping A les 14:00 hi haurà dinar popular de cloenda de la IV Fira de Muntanya de la Safor, a la plaça de Marxuquera, front al Centre Social. Els tiquets no estan i...

  L'alto el foc declarat a la franja de Gaza el passat mes d'octubre va obrir una finestra d'esperança enmig d'un genocidi brutal. Tristament, aquest alto el foc s'ha demostrat inútil i el genocidi continua . Mirar cap a un altre costat quan estan succeint aquestes barbaritats a l'altre costat de la Mediterrània, no ens fa millors persones, ni millor societat, ans al contrari. És per això que la Societat Excursionista de la Safor, com a entitat compromesa amb la natura però també amb les persones, i amb el suport de la Plataforma civil de la Safor amb Palestina , ha decidit de realitzar aquesta xicoteta i modesta acció en solidaritat amb el poble de Palestina, per remoure les consciències dels nostres conciutadans i conciutadanes, en un moment en què sembla que l'opinió pública se n'oblida, d'aquest genocidi. Per un món més just: justícia per Palestina.

  Quan des de la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gandia se'ns va proposar d'organitzar una activitat informativa sobre el projecte de regeneració de l'Auir , vam copsar immediatament que era una oportunitat magnífica per obrir el debat als socis i sòcies de la Societat Excursionista, així com a la ciutadania en general. I vam creure, però, que la millor manera d'abordar un tema tan complex i tan antic, era amb la participació d'experts en la matèria. Així doncs, a la proposta d' Alícia Izquierdo , regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gandia, vam decidir afegir la invitació a participar a Jesús Villaplana , biòleg i fotògraf naturalista, conegut divulgador mediambiental i membre del GEMAS (Grup d'Estudis Mediambientals de la Safor). Jesús Villaplana és, sobretot, un lluitador incansable amb una trajectòria llarguíssima per la defensa del medi ambient en la nostra comarca.  També vam pensar de seguida en Pau Lucio , ambientòleg i or...

  Llibres adquirits amb l'ajuda atorgada per la FEMECV Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la CV La Societat Excursionista de la Safor s'ha acollit a la convocatòria d'ajudes que tots els anys convoca la FEMECV (Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la CV) amb l'objectiu de fomentar la cultura muntanyenca com a eina d'educació, divulgació i cohesió. En aquest apartat d' Ajudes Culturals 2025 , que ha repartit un total de 6500€ entre 14 propostes impulsades per clubs federats, una de les ajudes ha recaigut al projecte d'adquisició de llibres per a la Biblioteca de Muntanya Joan Pellicer , presentada per la nostra entitat.  L'ajuda, per un valor de 279,83€, ha estat íntegrament destinada a l'adquisició dels següents llibres, triats entre les peticions fetes pels socis i sòcies de l'entitat: 1. Les grans travesses de Catalunya, Carles Claraco 2. El blog de Tocando el cielo, Julio Argudo 3. Una vida entre montañas, Martín Gaba...

Si fem l'exercici de tancar els ulls i triar un objecte que represente el segle XX, l'elecció serà difícil, perquè en trobarem un grapat, d'objectes emblemàtics. La càmera fotogràfica, l'ordinador, el telèfon, l'Apollo 12... Alguns d'aquests invents són del segle XIX, i altres semblen del XXI. Però si parlem de mobilitat, d'autonomia i de córrer món -que és d'això que volem parlar-, el segle XX és el segle de l'automòbil, com el XIX és el del ferrocarril. Símbol d'estatus, de llibertat i de progrés econòmic, tots els països han lluitat per popularitzar l'automòbil, el cotxe, el carro, la bagnole, la macchina... Els llargs anys de la posguerra europea, anys de reconstrucció, racionament, estraperlo i tabac de caldo de gallina, la vida va canviar radicalment amb la popularització de l'automòbil de masses: cotxes econòmics, utilitaris i mínims, fets per arribar a tota la població i a tots els indrets. El somni de milions de famílies europees...

La llengua és com un fil de llum que puja per tots els vessants d’una muntanya fosca: no s’atura, s’enfila, ressegueix cada racó, abraça les pedres i les herbes, il·lumina el camí encara que tot al seu voltant semble ombra. És aquest foc persistent que no s’apaga, que travessa el temps i les generacions, fent brillar la memòria, donant forma a la identitat que s’amaga en cada racó del paisatge i de l’ànima. La llengua no és només paraules, és un foc viu que es propaga, es transmet i es manté, encara que la nit siga espessa i la foscor, profunda. És la vida mateixa que es nega a desaparéixer. La Flama del Canigó, celebrada ininterrompudament des del 1968 —molt especialment pels centres excursionistes—, simbolitza la voluntat de tot un poble de preservar la seua llengua. La Societat Excursionista de la Safor, des de l'any 2024 , recull el testimoni de la Flama a l’Aplec de la Safor, i per segon any l’hem pujada, simbòlicament, al Molló de la Falconera, un dels cims icònics de la coma...

  Enguany és la Societat Excursionista de La Safor l'entitat que signa amb l'Ajuntament de Gandia el conveni per organitzar la IV Fira de Muntanya de La Safor , que tindrà lloc dels dies 27 al 30 de novembre de 2025. Els membres de la SES sempre hem estat estretament vinculats a aquest esdeveniment, abans inclús de la fundació de la SES en desembre de 2023. Per aquest motiu, que enguany siga la nosta entitat l'organitzadora d'aquesta quarta edició és un fet que ens fa especialment il·lusió .  El passat divendres 12 de setembre vam presentar el cartell en roda de premsa a l' Ajuntament de Gandia . En la presentació, el president de la Societat Excursionista, Xavier Cervera, en companyia d' Alícia Izquierdo , regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat, Emergència climàtica i Patrimoni, i de Dani Muñoz , Director General del Medi Natural, va presentar les línies principals d'aquesta edició. Fotografia de Natxo Francés. Ajuntament de Gandia L'estructura de la...

  Devia ser cap a finals de l'estiu de 1793, quan el benvolgut, curiós i il·lustrat botànic Cavanilles va visitar la Safor en el transcurs de la seua tercera i darrera expedició per terres valencianes. Els seus treballs, així com els realitzats anteriorment per cronistes com ara Gaspar Escolano o naturalistes com William Bowles, ens han deixat un llegat únic per conéixer --de vegades només amb matisos, de vegades amb informació acurada sobre la geologia, la botànica i l'agricultura-- com eren les terres que habitem i, conseqüentment, els grans canvis que han experimentat fins hui. El lector o lectora de les Observaciones se sorprendrà quan, en arribar Cavanilles al litoral gandià, descriu gràficament una menuda devesa, una estreta i llarga línia d'arena, una restinga entre el mar i la marjal. Terra destinada a la pastura, i representada amb una pineda vora mar. Cap a l'interior, una marjal, amb tot de bassetes o ullals d'aigua dolça, connectats amb séquies per on d...